Aquest espai està obert a totes les persones per compartir comentaris i per intercanviar idees.

DEBAT: Quins són els motius per viure així?

Proposem aquest tema de debat. Perquè és un tema que ha anat sortint vàries vegades en cine fòrums i xerrades informals. La pregunta és, quins són els motius per viure així?

Perquè la gent que viu així, o que vivim així, fa o fem aquestes pràctiques?

Obrim aquest espai per debatre sobre tot això: Perquè? Què porta a viure així?

imatge de Anònim

Jo crec que els motius que porten a viure i provar de construir propostes així és clarament un que és transversal i l'únic denominador comú a totes les experiències que surten al vídeo, ja que es toquen temes tan diferents com l'habitatge, el menjar o les monedes socials: la voluntat de construir nous mons possibles, noves realitats diferents al metarelat i la cosmovisió capitalista.

Son feines i esforços, des de diferents camps, per provar de construir noves realitats; impulsades, en definitiva, pel fet de ser més fidels a com haurien de ser les coses que a com som avui les coses.

És per tant una voluntat clarament política en el sentit antropològic del terme. I per això, com a crítica constructiva, crec que el fet de poder deslligar les experiències de la voluntat política que hi ha al darrera i que es el que totes elles tenen en comú, seria desnaturalitzar-les i buidar-les de sentit, i faria que el documental passés a ser un recull d'experiències simpàtiques de gent alternativa; i crec que en tots els casos hi ha alguna cosa més que això al darrera. Son propostes revolucionàries, estigui o no explicitat en cada cas, i radicals, també en el sentit etimològic i profund del terme: van a l'arrel del problema, la globalitat del sistema, per construir noves propostes que arrenquen de supòsits que no tenen res a veure amb els hegemònics, i que ara encara caminen soles i aïllades, però que comencen a tenir una coherència unitària a mida que es reconeixen unes en les altres: software lliure, agroecologia, pedagogia lliure, monedes socials o diner lliure, comerç just, cooperativisme de consum i de treball, etc; son les peces o els embrions d'una nova economia i una nova societat postcapitalista.

Crec que a vegades sembla que el títol ha estat més valent en fer aquest raonament que els continguts, fins al punt que en algun moment queda mig coix per això, i que l'espectador que entén els motius del títol, tot i passar una bona estona veient-lo i ser proper al que es presenta, trobi que hi falti una mica més de coratge polític en el reconeixement sociològic ple del que signifiquen aquestes experiències, que van molt mes enllà, per exemple, dels temps de crisis actuals.

També penso que es imprescindible treballar des de l'acadèmia en la unió sistèmica d'aquestes propostes i reconèixer-les pel que son i en la seva essència i magnitud, ja que sinó seria un ús gairebé fraudulent d'aquestes experiències -que sabem que no es el cas de les realitzadores!- . I aprofitar aquest impuls i aquesta oportunitat llençada amb el vídeo per fer un treball més profund i respondre al perquè cap d'aquestes iniciatives i d'altres molt consolidades com l'agroecologia, la permacultura o l'economia social existeixen a les universitats oficials. Un buit que no és casual, sinó també polític, i que potser un vídeo així fet des de la UOC i aquest debat posterior podria ajudar a omplir.

En qualsevol cas molt bon treball, felicitats a tots/es, productors i protagonistes, i endavant!

Dídac Sanchez-Costa.
EcoXarxes i Coop Integral Catalana
(www.ecoxarxes.cat, www.ecoseny.net)

imatge de Anònim

coherencia!!

nuestro caso fue el de ser testigos y artífices de una realidad que no se sostiene por ninguno de sus lados y una vez uno lo ve o lo siente... ¿cómo vamos seguir manteniéndola?¿cómo vamos a seguir callados o inactivos?... Humberto Maturana decía algo como "... una vez que lo sabes ya no puedes hacer que no lo sabes...". Ese "continuar haciendo que no lo sabes" es la incoherencia habitual (continua desprogramación a voluntad y apoyada de mil maneras diferentes), pero para ser justos con uno mismo, con tu familia y con el entorno inmediato en el que vives, tienes que tomar las riendas de la decisión. En el momento en que una espurna aviva, el fuego puede empezar a arder de nuevo, sólo nos falta el aliento necesario para conseguirlo. Muchos de nosotros vivimos "momentos espurna" a lo largo del tiempo, pero no encontramos el aliento para reavivar el fuego con ella. Quizás ese aliento vivificador viene del "centro", de volver a encontrar cierto "equilibrio vital", que muchos de nosotros hemos perdido actualmente. Ejercer la vida no debería ser una opción, debería ser la vivencia asegurada para todos. Más madera!!!... no es la guerra ... es el fuego!!!!

imatge de Anònim

Todavia no he encontrado la palabra ideal, pero "anticapitalista" no me parece del todo acertado, "no comercial" o "no mercantil" podria ser, "no monetario", "autogestionado" tb, "decrecentista" a veces, "en busqueda de autonomia liberandose del sistema"... no se, se podria abrir un foro de elegir las palabras mas adecuadas.

imatge de Anònim

Cal dir, però, que ara, després de la reflexió a què obliga escriure, ja no hauria fet la mateixa apreciació, que si un espectador del docu no entén perquè fem el que fem i que hi ha un fil conductor que ens uneix, és que no hi ha posat gaire atenció. Per això trobo molt encertat el recurs aquest que 4 persones parlen del mateix (per separat) però el discurs s'articula creuant les frases de tots. Com per emfasitzar que hi ha moltes persones unides per les mateixes pràctiques, que les persones no són anecdòtiques en la societat sinó representatives d'una part. I també que aquestes persones estan estretament relacionades (encara que ni es coneguin).

La segona qüestioneta és que també m'hauria agradat trobar reforçada -com veus, tot és al documental, només que jo ho explicitaria més - és que tots els qui surten al doc fan el que fan pensant en els altres (els espectadors, vull dir). Estaria bé que algú digués que ell fa el que fa perquè creu que és millor per a tots, no estrictament per interès personal. Que fem el que fem perquè creiem que la nostra acció repercuteix en positiu en el nostre entorn (ecològic i humà), que no aïllem la nostra vida del nostre entorn (mirant només per a nosaltres o pensant que el que fem només ens afecta a nosaltres). Al contrari, com que som conscients que les nostres accions repercuteixen sobre el nostre entorn, les modifiquem (les eduquem) perquè siguin la millor opció per a tots.

imatge de Anònim

Em vaig estar preguntant a quin tipus de públic va dirigit el documental. Em penso que pot ser molt diferent el públic que hi hagi en una projecció i taula rodona que el públic que el pugui veure a la TV. Encara més per al segon públic és molt divulgatiu, i està molt bé que ofereixi pinzellades variades poc profundes, per a una visió de conjunt i integrada. Però, pensant en la gent que desconeix les experiències que el doc descriu, penso que convé remarcar que hi ha un nexe comú en l'acció de totes les persones que hi apareixen, que són diferents manifestacions amb molts valors comuns. Jo entenc perfectament que totes les experiències són accions crítiques amb un model (que té uns valors) i que proposen altres formes de vida amb uns altres valors, però no sé si li deu quedar tan clar a un ulls que ho vegin per primera vegada.

Jo entenc que, més que motivacions diferents, hi ha contextos o necessitats diferents: jo estic en una coop de consum pel mateix motiu que qui es cultiva per a l'autoconsum o qui produeix en agroecològic, però jo visc a ciutat i ells al camp. Si tingués estalvis els tindria a Coop57, però no en tinc. Al final, cadascú intervé on pot intervenir, però intervé perquè no comparteix els valors del sistema econòmic, independentment de si el sistema triomfa o s'esgota. Per això estic molt d'acord amb els comentaris que remarcaven que les motivacions de cadascun dels personatges eren internes, no externes (la crisi econòmica i estratègies per a sortir-se'n).